Després de mesos d’esforç i dedicació, estem a la recta final de l’assignatura Recursos i Comunitats Digitals de la UOC. Aquesta assignatura ha estat un desafiament per a mi, tot i ser una persona ja acostumada al món digital i que a la feina faig una part de treball asincrònic. Però ha estat una experiència molt enriquidora i estic segur que les coses que he après seran molt profitoses tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit laboral. Aquesta entrada de blog serà una reflexió final sobre el que he après i els reptes que he hagut de superar durant aquesta assignatura.

Com he mencionat anteriorment, ha estat un camí que no ha estat planer, però ha estat molt enriquidor. Una de les coses que ha marcat aquest projecte ha estat el grup en què hem treballat. Els reptes d’aquest tipus de treballs, on pràcticament no hi ha connexió a temps real, són força complicats, però gràcies a l’esforç i la dedicació de tots els membres del grup, vam aconseguir crear un ambient de treball excel·lent basat en la confiança. Això va ser clau per poder resoldre les dificultats que es van anar presentant a l’hora de fer servir les diferents eines i les lliçons apreses seran molt útils per al futur.

Per resoldre les dificultats, vaig trobar que l’organització, l’ús dels diferents softwares de Google (Drive, Calendar, etc.) i la importància d’una comunicació clara eren fonamentals. El compromís no només amb el grup, sinó també amb mi mateixa, va ser un factor clau per poder assolir els objectius. Els acords grupals són un concepte que m’emporto amb mi, ja que tot i que és difícil aplicar-los sempre, a l’hora de fer treballs grupals, tenir una base per a poder basar-nos pot ser molt beneficiós.

Pel que fa a les eines per a l’aprenentatge o treball col·laboratiu, vaig trobar que l’ús col·laboratiu dels diferents softwares de Google va ser molt útil. També va ser molt adequat l’ús que vam fer del meu grup per agrupar fonts de recerca a través d’un Google Forms que generava automàticament un Excel, així podíem accedir tots a tota la informació, filtrar-la, accedir als enllaços i fins i tot generar amb agilitat la bibliografia.

Un dels reptes més importants que he hagut de superar ha estat treballar en un entorn virtual i de manera asíncrona. Això ha comportat un gran desafiament per mantenir l’organització i seguir els fils d’informació, especialment en moments de caos a la vida personal. No obstant això, he après que, tot i que treballar des de casa és molt pràctic, a vegades fugir a una biblioteca o fins i tot a un bar pot ser molt beneficiós per concentrar-se en les tasques.

Pel que fa a la comunicació amb el meu grup, va ser molt fluida i eficaç, arribant a un punt on tots teníem clar el que havíem de fer. A través del fòrum privat, hem pogut mantenir una comunicació constant i fluida entre tots els membres del grup, i hem pogut resoldre dubtes i problemes de manera ràpida i eficient. A més a més, el fòrum també ha estat una eina molt útil per a la gestió de les tasques del projecte, ja que hem pogut assignar i seguir de prop les tasques de cada membre del grup. En resum, ha estat fonamental per al bon funcionament i la dinàmica del nostre projecte i sempre que hi havia una urgència gran, sabien que arribaria un missatge pel grup de Telegram dient «Mireu el fòrum tan aviat com pugueu» sempre respectant i entenent la vida privada dels companys.

I per qui tingui curiositat, aquí els enllaços del projecte:

• List.ly:
  • Enllaç grupal: https://list.ly/list/7n0a-diseno-etico
  • Enllaç individual: https://list.ly/irene-queralt-sans
• Pinterest:
  • Enllaç grupal: https://www.pinterest.es/molinedamia/diseno-etico/
  • Enllaç individual: https://www.pinterest.es/ireneqrlsans/
• Enllaç al web del projecte: https://sites.google.com/uoc.edu/la-illusio-del-disseny-etic/

Per acabar, vull destacar que aquesta assignatura ha estat una gran oportunitat per aprendre i millorar les meves habilitats digitals i col·laboratives. Ha estat un repte, però també ha estat molt enriquidor i estic segur que les coses que he après seran molt útils en el futur. El suport del meu grup i les estratègies que he après han estat claus per superar les dificultats. Recomanaria aquesta assignatura a qualsevol estudiant que vulgui millorar les seves habilitats digitals i col·laboratives i estar preparat per al món laboral actual. A més, fer-la a primer any és una gran manera d’acostumar-se a la plataforma.

I per últim ja de tot, vull donar les gràcies a la Neus i al Jonathan per haver estat uns companys d’equip de primera!

Per últim cop: Continuem!

Foto de Corinne Kutz en Unsplash

Google és com l’ull de Sauron, tot ho veu. I això ens pot generar terror, o ho podem utilitzar a favor nostre. Jo trio per la segona, i tot i que tinc una visió força que pot ser força extrema per alguns, crec que el fet d’haver crescut 100% entre xarxes socials, em fa veure el món d’aquesta manera.

Sempre he sentit molta curiositat per saber com em percep el món, i és per això que “egosurfing”, és a dir, buscar-me a mi mateixa a internet, ja ho havia fet diverses vegades. El resultat no em sorprèn gens ni mica.

El que apareix és el següent:

El meu Instagram, YouTube, Twitter, Pinterest, el Facebook d’una companyia de teatre de la que he format part, la pàgina d’equip de l’empresa on treballo, un post sobre una xerrada que vaig fer a un institut, una web que vaig dissenyar, el meu compte de Domestika, un manifesto que he signat, la informació sobre un musical que vaig dirigir l’any passat i la revista del meu institut que vaig maquetar fa cinc anys.

Google, fàcilment, troba 12 ítems que em defineixen. I és que és força senzill trobar les entranyes de la gent per internet, però jo no ho poso tampoc massa difícil. De fet, el meu objectiu en els últims anys ha estat convertir-me a mi com a marca i convertir, a poc a poc, la meva “persona pública” Irene Queralt Sans en la meva persona professional. Si algú em busca, hauria de veure a la Irene com a professional del disseny web i del teatre musical. De fet, de tot el que ha trobat Google, el que no està enfocat a mi com a professional (o en procés de ser-ho) és la revista que vaig maquetar a l’institut i el meu Instagram (curiosament el primer i l’últim tòpic),

Crec que tinc una visió força una mica liberal sobre la presència a les xarxes, i em preocupa relativament poc la informació que internet té de mi. Des de petita els meus pares m’han educat amb força duresa sobre la seguretat cibernètica i crec que, tot i que dono força informació meva al món, poca d’aquesta em pot posar en perill o pot ser realment rellevant més enllà de merament informativa. Crec que aquest coneixement sumat a la comoditat que sento navegant per internet, són el que em porten a compartir informació amb tanta tranquil·litat.

Crec que la presencia a les xarxes és molt important avui dia. Una part de la meva feina és treballar el posicionament a través de l’estudi del SEO i crec que 12 resultats seguits i correctes sobre mi en buscar el meu nom és molt positiu. Vull que en el futur, quan algú que estigui interessat en mi em busqui a internet, pugui trobar el màxim possible i vull poder acabar de gestionar exactament quina és la informació que hi surt. Tinc ganes d’activar un blog sobre els temes del disseny que m’agraden com l’accessibilitat, el disseny sostenible, etc. Són temes que vull que futurs clients puguin trobar si em busquen per internet. És per això que m’ha alegrat molt veure que la meva signatura del manifest sobre disseny web sostenible sortia com un dels primers resultats de la cerca. De fet, el que més m’ha sorprès ha estat la falta de posicionament del meu perfil de LinkedIn, cosa que tinc intensió de posar-hi remei tant abans com sigui possible.

Em miro els resultats i no penso que la meva vida sigui pública, sí que hi ha moltes coses compartides, però sempre he estat molt conscient de la meva imatge digital i defineix només una part de mi.

Si no existim digitalment, no existim. Si l’ull de Sauron no ens veu, ningú ens trobarà. El primer que faig quan he de treballar amb algú, sigui un individu o sigui una empresa, és buscar-lo a internet. La seva presència pot dir molt sobre aquella persona, fins i tot la manca de presència. No feu el mateix?

Crec que és important poder dibuixar qui som una mica al gust que volem que la gent ens vegi. Ara mateix, internet sencer és el nostre CV i val la pena utilitzar-lo.

Imatge de portada: Image by pch.vector on Freepik

Segur que esteu d’acord que hi ha temes molt complicats de definir visualment, i em sembla que l’ètica i la moral és un d’ells. He donat moltes voltes al concepte i he passat per diverses idees.

Foto de Tingey Injury Law Firm a Unsplash

Foto de Miltiadis Fragkidis en Unsplash

Però finalment he volgut anar cap a una idea més pictòrica, posant a la taula la idea de fer el bé i el mal, el poder que ens dona el disseny sobre la societat i com som nosaltres que tenim el poder de decidir quin ús en fem. A més a més, en ser un vector, ens permetrà editar-lo i personalitzar-lo més que no pas les imatges.

Imatge de storyset a Freepik

I vosaltres que en penseu?