Google és com l’ull de Sauron, tot ho veu. I això ens pot generar terror, o ho podem utilitzar a favor nostre. Jo trio per la segona, i tot i que tinc una visió força que pot ser força extrema per alguns, crec que el fet d’haver crescut 100% entre xarxes socials, em fa veure el món d’aquesta manera.

Sempre he sentit molta curiositat per saber com em percep el món, i és per això que “egosurfing”, és a dir, buscar-me a mi mateixa a internet, ja ho havia fet diverses vegades. El resultat no em sorprèn gens ni mica.

El que apareix és el següent:

El meu Instagram, YouTube, Twitter, Pinterest, el Facebook d’una companyia de teatre de la que he format part, la pàgina d’equip de l’empresa on treballo, un post sobre una xerrada que vaig fer a un institut, una web que vaig dissenyar, el meu compte de Domestika, un manifesto que he signat, la informació sobre un musical que vaig dirigir l’any passat i la revista del meu institut que vaig maquetar fa cinc anys.

Google, fàcilment, troba 12 ítems que em defineixen. I és que és força senzill trobar les entranyes de la gent per internet, però jo no ho poso tampoc massa difícil. De fet, el meu objectiu en els últims anys ha estat convertir-me a mi com a marca i convertir, a poc a poc, la meva “persona pública” Irene Queralt Sans en la meva persona professional. Si algú em busca, hauria de veure a la Irene com a professional del disseny web i del teatre musical. De fet, de tot el que ha trobat Google, el que no està enfocat a mi com a professional (o en procés de ser-ho) és la revista que vaig maquetar a l’institut i el meu Instagram (curiosament el primer i l’últim tòpic),

Crec que tinc una visió força una mica liberal sobre la presència a les xarxes, i em preocupa relativament poc la informació que internet té de mi. Des de petita els meus pares m’han educat amb força duresa sobre la seguretat cibernètica i crec que, tot i que dono força informació meva al món, poca d’aquesta em pot posar en perill o pot ser realment rellevant més enllà de merament informativa. Crec que aquest coneixement sumat a la comoditat que sento navegant per internet, són el que em porten a compartir informació amb tanta tranquil·litat.

Crec que la presencia a les xarxes és molt important avui dia. Una part de la meva feina és treballar el posicionament a través de l’estudi del SEO i crec que 12 resultats seguits i correctes sobre mi en buscar el meu nom és molt positiu. Vull que en el futur, quan algú que estigui interessat en mi em busqui a internet, pugui trobar el màxim possible i vull poder acabar de gestionar exactament quina és la informació que hi surt. Tinc ganes d’activar un blog sobre els temes del disseny que m’agraden com l’accessibilitat, el disseny sostenible, etc. Són temes que vull que futurs clients puguin trobar si em busquen per internet. És per això que m’ha alegrat molt veure que la meva signatura del manifest sobre disseny web sostenible sortia com un dels primers resultats de la cerca. De fet, el que més m’ha sorprès ha estat la falta de posicionament del meu perfil de LinkedIn, cosa que tinc intensió de posar-hi remei tant abans com sigui possible.

Em miro els resultats i no penso que la meva vida sigui pública, sí que hi ha moltes coses compartides, però sempre he estat molt conscient de la meva imatge digital i defineix només una part de mi.

Si no existim digitalment, no existim. Si l’ull de Sauron no ens veu, ningú ens trobarà. El primer que faig quan he de treballar amb algú, sigui un individu o sigui una empresa, és buscar-lo a internet. La seva presència pot dir molt sobre aquella persona, fins i tot la manca de presència. No feu el mateix?

Crec que és important poder dibuixar qui som una mica al gust que volem que la gent ens vegi. Ara mateix, internet sencer és el nostre CV i val la pena utilitzar-lo.

Imatge de portada: Image by pch.vector on Freepik